Set de cada 10 persones de Catalunya disposen d'algun tipus de targeta de crèdit. Únicament, les persones de major edat, que mantenen la costum del tracte personal a la finestreta o els més joves, que per manca de diners necessaris per tenir-la, no fan us del denominat diner de plàstic.

L'ús de targetes de crèdit per part del col·lectiu femení es gairebé idèntic en percentatge al dels homes, a diferència de estudis semblants realitzats en anys anteriors.

També s'observa una forta incorporació al diner de plàstic en el grup de les persones de major edat, superant el cinquanta per cent d'aquest grup que ja s'han familiaritzat amb les targetes de crèdit.

La falta de costum és la resposta més repetida entre qui és manté contrari a l'ús del diner electrònic. Només alguna gent gran consideren que les targetes són poc pràctiques.

La major part de les targetes utilitzades són de crèdit, encara que la diferència entre targetes de dèbit i crèdit no és ben coneguda per la major part dels entrevistats.

La majoria de les targetes són contractades amb les entitats bancàries i les caixes d'estalvi. Les targetes no bancàries, en la seva majoria contractades amb els grans magatzems, són més utilitzades per les dones i les persones de major edat.

La utilització de la targeta de crèdit s'ha popularitzat molt, tant per obtenir diner en metàl·lic del caixer, com per a fer el pagament de compres i serveis en els establiments. Per el contrari, l'ús de la targeta moneder no sembla evolucionar amb la celeritat esperada. Les compres de poca quantia no atreuen a la utilització del diner de plàstic. Per altre part, entre els establiments no es general la oferta de aquest servei. Tampoc es considera que la implantació de l'euro provoqui un fort augment de l'ús de la targeta moneder, encara que farà créixer el diner electrònic en general.

Només una de cada cinc persones afirma haver tingut alguna vegada problemes amb la seva targeta de crèdit o dèbit por pèrdua, sostracció o errors de les entitats o establiments. Aquest baix percentatge de respostes afirmatives és, sense dubte, menor que el real, ja que les pèrdues de targetes són molt més comunes. D'aquest fet es dedueix que, en general, quan s'han produït aquests, no s'han convertit en problemes greus.

Gairebé tots els entrevistats consideren molt convenient la identificació de la persona que fa ús de la targeta de crèdit, pel que no deu de considerar-se un greuge personal el fet de sol·licitar algun document d'identitat. Malgrat aquest fet, un 50 per cent de la població afirma que només li sol·liciten la seva identificació de forma ocasional, i fins i tot, un 13 per cent afirma que mai li demanen.

Per altra banda, la major part dels entrevistats considera injustificada la quota que cobren les entitats financeres per disposar del diner electrònic.

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 01.- Disposa d'alguna targeta de crèdit i/o dèbit?

1. Sí
2. No

• Mostra: 529 persones de Catalunya.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 02.- En cas negatiu, quin és el motiu?

1. Manca de seguretat
2. Manca de costum
3. Poc pràctic

• Mostra: 156 persones de Catalunya que no disposen de targeta de crèdit i / o dèbit.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 03.- En cas afirmatiu de quin tipus és?

1. Crèdit
2. Dèbit
3. Moneder

• Mostra: 529 persones de Catalunya.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 04.- Amb qui té contractades aquestes targetes?

1. Entitats financeres
2. Establiments comercials
3. Ambdós

• Mostra: 373 persones de Catalunya que disposen de targeta de crèdit i / o dèbit.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 05.- En cas de tenir targetes d'entitats financeres, les fa servir per?

1. Fer pagaments
2. Caixer automàtic
3. Ambdós

• Mostra: 353 persones de Catalunya que disposen de targeta de crèdit i / o dèbit contractades amb entitats financeres.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 06.- Quant a la targeta moneder, considera que hi ha prou establiments que l'acceptin?

1. Sí
2. No
3. No sap i / o no contesta

• Mostra: 529 persones de Catalunya.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 07.- Quan s'implanti l'euro, pensa que guanyarà en importància la targeta moneder?

1. Sí
2. No
3. No sap i / o no contesta

• Mostra: 529 persones de Catalunya.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 08.- Ha tingut algun problema amb les targetes (pèrdua o robatori ; error de la entitat)

1. Sí
2. No

• Mostra: 373 persones de Catalunya que disposen de targeta de crèdit i / o dèbit.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 09.- Considera justificada la quota que cobren les entitats financeres per disposar de targetes?

1. Sí
2. No
3. No sap i / o no contesta

• Mostra: 529 persones de Catalunya.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 10.- Quan fa pagaments amb les targetes, li demanen que s'identifiqui amb el DNI?

1. Sempre
2. A vegades
3. Mai

• Mostra: 373 persones de Catalunya que disposen de targeta de crèdit i / o dèbit.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta

REF:sonicc01/p11/octubre00

Pregunta 11.- Creu que sempre s'hauria de demanar la identificació?

1. Sí
2. No
3. No sap i / o no contesta

• Mostra: 529 persones de Catalunya.

• Data del sondeig: novembre de 2000.

Relació de les respostes a la pregunta